Des de la frontera sud de la Xina fins a l’arxipèlag indonesi, i des de les selves tropicals de Myanmar fins a les de les Filipines, s’hi troba una de les regions més dinàmiques i diverses del planeta. El sud-est asiàtic acull una població de més de 675 milions de persones; algunes residents a les megalòpolis més grans i vibrants del món, altres membres d’un ample món rural. El ràpid desenvolupament de la regió ha millorat els nivells de vida de molta gent però també ha portat noves tensions socials, que ara s’entrellaçen amb els impactes de reptes globals com el canvi climàtic o la desigualtat. El següent informe, que s’ha elaborat gràcies a la nostra col·laboració amb la professional dels drets humans Windi Arini de l’Oficina Àsia-Pacífic de l’Institut Raoul Wallenberg, pretén acostar l’agenda social de la regió al nostre públic, català i global: Coneguem les prioritats socials del sud-est asiàtic, el paper del tercer sector regional i com promoure-hi la cooperació.
Amb el suport del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona.
Imatge de portada: Vista de Kuala Lumpur (Malàisia) per Naim Fadil
Reptes socials d’una regió diversa i que viu profundes transformacions
El ràpid desenvolupament de la regió ha portat oportunitats, però els reptes socioeconòmics segueixen definint l’agenda pública.
La desigualtat de gènere és un problema estructural i persistent que dificulta el ple accés de les dones i les nenes al desenvolupament econòmic i la participació sociopolítica, especialment al món rural. La desigualtat urbana és especialment aguda i els serveis públics locals no poden cobrir les necessitats d’una població urbana en creixement. Aquestes necessitats estan especialment relacionades amb el dret a l’habitatge, la inclusió laboral i l’atenció social i sanitària, que sovint s’aborden a través de mitjans informals: assentaments informals, activitat econòmica i xarxes de cura.
Un altre factor transversal d’exclusió i desigualtat és el de la discriminació basada en l’origen, la discapacitat o l’orientació sexual i la diversitat de gènere. Aquests i altres factors sovint estan darrere de patrons estructurals de pobresa, marginació i desigualtat.
La regió experimenta reptes socials aguts vinculats a problemàtiques globals; principalment, els impactes locals del canvi climàtic, que afecten tant les poblacions urbanes com les rurals. Moltes de les metròpolis més grans de la regió s’estan enfonsant (literalment) i els residents dels assentaments informals experimenten de forma agreujada els desastres naturals (ara més freqüents). Els i les residents rurals que depenen dels recursos naturals i l’agricultura per guanyar-se la vida pateixen condicions climàtiques més adverses, accelerant el desplaçament de milions de les zones rurals cap als centres urbans.
El paper del compromís cívic, la iniciativa social i la solidaritat
La iniciativa social ha estat una resposta decisiva a aquests reptes, donant peu a notables experiències d’innovació social. S’aprofita el poder de l’organització comunitària per atendre les necessitats socials. Si el desenvolupament o els desastres naturals han superat les capacitats dels governs per proporcionar protecció social, l’organització comunitària ha mobilitzat suport essencial per aquelles persones que més ho necessiten.
Com altres parts del món, el sud-est asiàtic també està experimentant un procés de canvi en el seu panorama polític. Aquesta transformació posa en risc o dificulta la tasca de persones defensores dels drets humans, a l’hora que empetiteix les institucions democràtiques, el debat públic i l’espai cívic de molts països de la regió. La COVID-19 va soscavar les capacitats de la societat civil locals al canviar les prioritats de finançament, debilitant l’estructura de molts grups socials i polítics i la seva tasca fonamental d’incidència política.
Un tercer sector que influeix els debats públics i promou els drets socials
L’ecosistema regional del tercer sector és especialment divers. Molts grups de la societat civil estan ben organitzats, mentre que altres moviments socials estan menys institucionalitzats i depenen de la participació directa dels residents o de les comunitats de base. Entre les organitzacions institucionalitzades, hi trobem les entitats que sorgeixen de la pròpia iniciativa social o pública del país, que es diferencien d’aquelles que han nascut i/o depenen més plenament del finançament internacional. Les organitzacions locals tenen una bona experiència en formació de xarxes i de coalicions com la Taula.
Una de les funcions més rellevants d’aquestes xarxes de la societat civil segueix sent la incidència pública i la transmissió de prioritats del sector als processos de governança.
La regió ha vist una bona consolidació de les xarxes del tercer sector compromeses amb la democràcia i els drets humans, però també en l’àmbit de les discapacitats, la igualtat de gènere, els drets dels pobles indígenes i l’activisme juvenil. Una de les principals funcions d’aquestes xarxes també és oferir serveis als membres, fomentant l’intercanvi i replicant la innovació social en àmbits com les finances col·lectives o la millora dels barris informals.
El fòrum de la societat civil ASEAN-UE ha estat copresidit recentment per l’oficina de Jakarta de l’Institut Raoul Wallenberg i ha reunit moltes entitats de la societat civil d’ambdues regions. Això ha permès establir una agenda compartida de prioritats per a l’elaboració de polítiques públiques i la cooperació internacional. La llista de recomanacions del grup inclou orientacions sobre com definir polítiques amb el tercer sector sobre: la recuperació post-pandèmia; el militarisme i l’autoritarisme; i la crisi climàtica.
Entre aquestes organitzacions, l’oficina de Jakarta de l’Institut Raoul Wallenberg pels Drets Humans promou enllaços específics entre la investigació i l’acció dels drets humans i els ODS: oferint assessorament, construint capacitats de governs i actors locals i nacionals rellevants i creant un entorn regional propici per a la protecció i promoció dels drets humans.
Prioritats per la cooperació entre l’Àsia Sud-oriental, Catalunya i el món
Identificar reptes compartits i experiències d’innovació social pot donar lloc a experiències d’aprenentatge significatives i genuïnament a dues direccions entre organitzacions de l’Àsia sud-oriental, el tercer sector de Catalunya i la resta del món. El context global i les ràpides transformacions que el caracteritzen apropen els nostres territoris i fan de la cooperació entre “tercers sectors” una opció més necessària que mai. Això és especialment rellevant per la defensa dels drets socials, la renovació dels valors de solidaritat i compromís social, i per fer front a l’augment de l’autoritarisme i la desigualtat com a amenaces compartides.
En el desenvolupament de les relacions entre organitzacions, cal tenir en compte de construir consorcis en condicions d’igualtat. Podem partir d’aprofitar al màxim les capacitats i recursos existents per respondre necessitats i assolir objectius compartits. Un pont del tercer sector català i del sud-est asiàtic podria canalitzar iniciatives d’innovació social liderades des de l’espai cívic dels dos territoris, i abordar reptes emergents vinculats a temes com l’habitatge, la desigualtat de gènere, les cures o la no discriminació.
Fes clic aquí per conèixer l’Oficina Àsia Pacífic del Raoul Wallenberg Institute.